Acumular objectes és un símptoma que pot estar present en múltiples patologies com el trastorn psicòtic, la depressió, el deteriorament cognitiu, el consum d’alcohol i el trastorn d’acumulació (TA), entre altres. Tot i ser un problema freqüent, l’acumulació d’objectes és una conducta amb poca representació en la literatura científica. A més, la majoria d’estudis provenen de mostres de voluntaris i són pocs els que provenen de la pràctica clínica habitual. La tesi consta de 2 estudis de pacients extrets de la pràctica clínica habitual. Per valorar la gravetat de l’acumulació s’ha utilitzat l’escala Clutter Image Rating (CIR). Es van incloure en els estudis aquells individus amb una puntuació de l’escala CIR >= 4, que és la que es considera que és clínicament significativa. El primer dels estudis va incloure 243 subjectes i descriu que la conducta d’acumulació sovint passa desapercebuda en les seves etapes inicials, amb un retard mitjà en la seva detecció d’uns 10 anys. Tots els subjectes inclosos en aquest estudi presentaven acumulació greu i múltiples complicacions per acumulació, fins i tot aquells que no complien els criteris diagnòstics per a TA. El TA va ser el diagnòstic més comú en el 48,1% dels pacients. Els pacients en els quals l’acumulació era deguda a patologies diferents del TA, sovint tenien trastorn per consum d’alcohol. El segon estudi consta de 214 individus amb acumulació clínicament significativa (CIR >=4) seguits durant 2 anys. En aquest estudi es van avaluar i comparar tres enfocaments diferents per a la gestió de l’acumulació en pacients no col·laboradors: (1) enfocament de gestió de casos amb personal a temps complet i parcial, (2) enfocament de gestió de casos basat en la col·laboració en xarxa interprofessional i (3) atenció rutinària de serveis socials sense gestió específica d’acumulació dirigida per un treballador social. Es va aconseguir la resolució en el 84,5%, 36,4% i 36,6% dels casos gestionats per les estratègies (1), (2) i (3), respectivament. L’estudi conclou que la gestió de casos amb un equip a temps complet va ser la més efectiva per resoldre l’acumulació severa en pacients no voluntaris, suggerint que centralitzar la gestió de casos en un equip de professionals especialitzats i autònoms podria ser la millor estratègia per resoldre l’acumulació clínicament significativa en pacients no col·laboradors.