Els objectius d'aquesta tesi en relacio amb la premsa catalana apareguda a Tortosa durant el primer terc del segle xx abasten dos ambits d'investigacio diferents: d'una banda, ens atansem a la realitat historicopolitica i cultural del moment a traves del contingut d'aquests rotatius comarcals; de l'altra, analitzem els models de llengua emprats des de l'aparicio del primer rotatiu escrit integrament en catala, La Veu de Tortosa (1899-1902) fins a l'esclat de la Guerra Civil. El nostre model d'investigacio es planteja, doncs, des de dues vessants o dos blocs d'estudi: 1. Analisi de continguts 2. Analisi de la llengua de redaccio El corpus d'estudi esta format per: La Veu de Tortosa (1899-1902), La Veu Comarcal (1903-1909), el Bolleti de la Lliga Espiritual de la Mare de Deu de la Cinta (1919-1921), La Veu de Tortosa (1930-31), Vida Tortosina (1927-1934), Accio (1933-1934), La Veu Comarcal (1934-1935), Ara (1935-1936) i Lluita (1936), a mes de les revistes bilingues: La Zuda (1913-1933), Germanor (1918-1936) i La Santa Cinta (1928-1936). 1a Part: Continguts Nuclis tematics. Partim de 4 temes inicials: 1. Evolucio del catalanisme a les terres de l'Ebre. 2. Petjada de Mn. Alcover a les terres ebrenques. 3. Tractament del catala a l'Esglesia tortosina. 4. Aportacions femenines en la premsa tortosina. Paper de la dona. Tanmateix, hem ampliat aquests quatre objectius tematics als mes interessant de cada rotatiu (context historicosocial; politica estatal, autonomica i local; agricultura; obrerisme; ensenyament; actes culturals i religiosos; noticies culturals, musicals, teatrals, etc.). I en aquest mateix sentit cal destacar el relleu donat a les aportacions literaries, especialment pel que fa a la poesia d'autors locals i comarcals. No obstant, cal dir que ha prevalgut el criteri de destacar les reflexions i les noticies al voltant de la llengua catalana i del catalanisme, que connecten amb la segona part d'aquesta tesi. 2a Part Nuclis tematics: 1. Recuperacio de la llengua escrita a Tortosa i comarca a traves de la premsa i caracteritzacio de la llengua prenormativa. Coneixer els models linguistics que es donen en el catala prenormatiu tortosi (LVT i LVC). 2. Actituds linguistiques derivades de l'acceptacio de les Normes Ortografiques com a normatives per l'IEC. 3. Observacio de l'aplicacio de les Normes Ortografiques i de la reforma ortografica de l'Exposicio del DOrt. (1917) a partir de l'aparicio del Bolleti i del model morfologic que s'anava imposant arreu del territori amb la Gramatica catalana de Fabra. c) Seguiment del proces d'assimilacio del model normatiu en les publicacions dels anys 30 (model fabria) cap a una varietat estandard comuna de la llengua i que Pompeu Fabra va anomenar el catala literari. d) Evolucio del model tortosinista. Hem seguit un model d'analisi linguistica que hem creat per al treball de camp i que ens permet parlar de l'estadi prenormatiu de la llengua, de l'evolucio del proces normativitzador cap al catala literari i de la distincio del tortosinisme linguistic. Els blocs d'analisi amb els corresponents items son: 1. Vocalisme/ diftongs i hiats. 2. Puntuacio (accentuacio, dieresi, guionet). 3. Consonantisme (sibilants, oclusives, bilabial-labiodental, palatoalveolars, nasals, liquides, vibrants, la hac, altres). 4. Morfosintaxi: articles, possessius, demostratius, pronoms, altres adjectius, nombre, altres pronoms, oracions negatives, preposicions, conjuncions, adverbis i locucions. 5. Morfologia verbal: indicatiu (present, imperfet, pret. indefinit, futur simple, plusquamperfet, pret. perfet), verbs incoatius de la 3a conjugacio, subjuntiu (present, imperfet, perfet, plusquamperfet), perifrasis d'obligacio, altres perifrasis verbals, verb haver-hi, confusio entre conjugacions, infinitiu, gerundi i participi. 6. Lexic.